Blog

Es preveu legalment que les persones que són tutora d’un menor o curadores d’una persona amb discapacitat puguin ser remogudes del seu càrrec en determinats supòsits o si incompleixen els deures propis del càrrec, si l’exerceixen amb ineptitud o sorgeixen problemes de convivència greus i continuats amb la persona a la qual presten suport.

La remoció s’efectuarà mitjançant un procediment especial i breu tramitat com expedient de jurisdicció voluntària.

Al respecte, actualment arran de l’última reforma legislativa, existeix una contradicció entre el que estableix el Codi Civil i el que indica la Llei de jurisdicció voluntària, que regula l’expedient de jurisdicció voluntària, pel que fa a les persones interessades que poden instar-lo per destituir el tutor o curador del càrrec.

En efecte, mentre que l’article 49.1 de la Llei de jurisdicció voluntària estableix que podran instar la remoció el jutge, el Ministeri Fiscal, el mateix menor o persona amb discapacitat i “altres persones interessades”, que generalment seran els familiars més propers, l’article 278.2 del Codi Civil indica que aquestes persones interessades únicament podran posar en coneixement del Ministeri Fiscal les circumstàncies que fan que el tutor o curador hagi de ser remogut del carrer, sent aquest organisme qui, si ho estima procedent, haurà d’actuar.

La interpretació efectuada pel gruix de juristes és que, si bé s’aprecia la citada contradicció, segurament es tracti d’un error o oblit del legislació, més que una limitació als familiars per actual. Mostrant-se partidaris de considerar que els familiars i altres persones interessades puguin instar directament la destitució del tutor o curador.

En cas que el jutjat es negui a iniciar l’expedient de jurisdicció voluntària a instància d’un familiar proper per aplicació del que estableix l’article 278.2 del Codi Civil, caldrà invocar el “criteri d’especialitat” que farà prevaldre la norma més específica, que en aquest cas és la Llei de jurisdicció voluntària i el criteri de la “norma més favorable a la llibertat i drets fonamentals dels subjectes involucrats en l’assumpte”, que condueix de nou a la norma assenyalada, per ser la més àmplia i que no restringeix el ventall de persones legitimades per iniciar el procés de destitució.